INTROSPECCIÓ
Per començar amb aquesta pràctica sobre la introspecció m’agradaria definir el concepte a partir de dues definicions:
-La primera: És coneix la introspecció com a mètode consistent en l'anàlisi de la consciència individual per tal d'esbrinar les lleis que regeixen el comportament personal.
Extreta de l’enciclopedia.cat
Extreta de l’enciclopedia.cat
-La segona: El termino introspección está constituido por dos vocablos provenientes del latín: “intro” y “spectare”. El primero de ellos significa “adentro” y el segundo “mirar u observar”. Por lo tanto éste concepto puede entenderse desde su etimología como la capacidad de mirar hacia adentro. Cabe destacar que tan solo el ser humano, y ningún otro ser vivo, es capaz de realizar la introspección.
La introspección es un método por el cual el ser humano puede analizarse a sí mismo, ver su interior, y hacer una especie de examen de conciencia, con lo cual puede conocerse a mayor medida, no obstante es un método subjetivo, ya que el sujeto se observa a sí mismo según su criterio, que puede coincidir con la realidad o no.
Extreta de http://sobreconceptos.com/introspeccion
Per tant, l’autoconsciència té molt a veure amb la introspecció.
PRÀCTICA:
PRÀCTICA:
La pràctica que ens va demanar el professor consistia en deixar que la ment fes la seva, és a dir que penses lliurement durant deu minuts.
Els humans pensem sense adonar-nos-en i el fet que de què la pràctica consistis en pensar durant un temps pautat em va ser difíci. Em va costar molt concentrar-me, era totalment conscient del què pensava la meva ment. Aquesta, no s'evadia ni començava a pensar en moltes coses sense relació entre elles, ni tampoc em venian al cap cansonetes, no anava del passat al futur com fa sempre. Estava tensa pensant el què podia pensar. M’explico: em deia a mi mateixa, bueno pots començar pensant que has esmorzat al tren, el que t’han explicat de camí a la universitat, etc.
Va arribar un moment que sí, els meus pensaments anaven i venien com el vol d'una papallona. Pensava que feia molt que no anava al cine, que trobava a faltar a dues amigues que estudien a Montilivi, vaig pensar que demà seria un bon dia per anar-e a apuntar al gimnàs, vaig observar al meu company que estava amb els ulls tancats i vaig decidir que mirar al terra per concentrar-me un altre cop. També vaig pensar que el fred havia arribat de cop, però que al migdia misteriosament desapareixia i em feia tornar boja perquè no sabia quina roba posar-me...
Tot són pensaments que no tenen lligam entre si. Com ja he dit els meus pensaments eren com el vol d'una papallona, anaven d'un lloc a un altre sense un rumb fix.
Els humans pensem sense adonar-nos-en i el fet que de què la pràctica consistis en pensar durant un temps pautat em va ser difíci. Em va costar molt concentrar-me, era totalment conscient del què pensava la meva ment. Aquesta, no s'evadia ni començava a pensar en moltes coses sense relació entre elles, ni tampoc em venian al cap cansonetes, no anava del passat al futur com fa sempre. Estava tensa pensant el què podia pensar. M’explico: em deia a mi mateixa, bueno pots començar pensant que has esmorzat al tren, el que t’han explicat de camí a la universitat, etc.
Va arribar un moment que sí, els meus pensaments anaven i venien com el vol d'una papallona. Pensava que feia molt que no anava al cine, que trobava a faltar a dues amigues que estudien a Montilivi, vaig pensar que demà seria un bon dia per anar-e a apuntar al gimnàs, vaig observar al meu company que estava amb els ulls tancats i vaig decidir que mirar al terra per concentrar-me un altre cop. També vaig pensar que el fred havia arribat de cop, però que al migdia misteriosament desapareixia i em feia tornar boja perquè no sabia quina roba posar-me...
Tot són pensaments que no tenen lligam entre si. Com ja he dit els meus pensaments eren com el vol d'una papallona, anaven d'un lloc a un altre sense un rumb fix.
REFLEXIÓ SOBRE LA PRÀCTICA
Em va costar molt evadir-me de la classe i concentrar-me en la pràctica. Quan ho vaig aconseguir va ser per poc temps, ja que un altre cop estava encaparrada en què estava a classe.
La pràctica consistia en deixar fluir la ment, que pensessim el primer que ens passes pel cap, per al final analitzar què haviem pensat. És a dir, finalment haviem de fer d'observadors de la nostra pròpia ment. Mai havia parat a pensar el a importància d'aquest fet, però m'he adonat que tenim un control molt fort de la nostra ment i els pensaments. Som capaços d'autonalitzar-nos i de ser conscients de nosaltres mateixos.
Penso que moltes vegades no som conscients del gran motor que posseïm i de tot el que ens permet fer.
Em va costar molt evadir-me de la classe i concentrar-me en la pràctica. Quan ho vaig aconseguir va ser per poc temps, ja que un altre cop estava encaparrada en què estava a classe.
La pràctica consistia en deixar fluir la ment, que pensessim el primer que ens passes pel cap, per al final analitzar què haviem pensat. És a dir, finalment haviem de fer d'observadors de la nostra pròpia ment. Mai havia parat a pensar el a importància d'aquest fet, però m'he adonat que tenim un control molt fort de la nostra ment i els pensaments. Som capaços d'autonalitzar-nos i de ser conscients de nosaltres mateixos.
Penso que moltes vegades no som conscients del gran motor que posseïm i de tot el que ens permet fer.
Pel que fa a la meva experiència de la primera classe he de confessar que tot el que explicava el professor em sorprenia i em despertava curiositat per saber més. Sobretot em interessar molt la relació entre MENT i MATÈRIA i l'exemple que va posar el professor sobre la llimona. Ens va fer imaginar que teniem una llimona molt àcida, la tallavem i li feiem una mossegada. El resultat va ser que tots haviem salivat.
