La Dessensibilització sistemàtica és un mètode desarrollat per J. Wund el 1958. Es basa en reduir gradualment el vincle entre l’estímul (per exemple: una abella) i la resposta (per exemple: por), presentant poc a poc l’estímul i fent que la persona es vagi relaxant.
Els dos principis fonamentals de la dessensibilització sistemàtica són:
-Una emoció pot contrarestar una altra emoció.
-És possible habituar-se a situacions amenaçadores.
Per tant s’està intentant abandonar progressivament l’associació entre una situació concreta (la por a les abelles) i la resposta que això provoca (ansietat i por). El pacient ha d’aconseguir associar novament la situació, però aquesta vegada amb una resposta que no li generi ansietat ni por. D’aquesta manera la fòbia es cura.
La dessensibilització sistemàtica requereix tres condicions:
-Mitjançant la tècnica de relaxació progressiva, saber relaxar-se
-Crear una sèrie gradual de situacions que produeixen ansietat, que anomenarem: jerarquia. Aquestes situacions es poden practicar en la imaginació i també a la realitat.
-Recórrer aquestes situacions graduades relaxant-se en cada una i dominant-la abans de passar a la següent situació.
Una mica d’història:
Al segle XIX (època de W. Wundt i W. James) s’entenia per psicologia la ciència que estudiava els etats de consciència. Hi ha haver grups que no estaven d’acord amb aquesta definició ja que la consciència no era tangible ni es podia mesurar. Llavors s’entenia per psicologia, la ciència que estudiava conductes observables. Això és el que anomenemà Conductisme (J.B. Watson n’és el fundador).
I. Pavlov (1849-1936), psicòleg rus va descobir el que avui dia anomenem: Condicionament clàssic.
Famós experiment de I. Pavlov:
-Cada vegada que li donava menjar al gos, feia un soroll (campaneta) i mesurava la quantitat de salivació de l’animal. Després de fer diverses vegades això, va fer el soroll amb la campaneta però aquesta vegada el so no anava acompanyat del menjar, però va comprovar que el gos salivava igualment. Per tant I. Pavlov condicionava al gos perquè salives cada vegada que sentis el so de la campaneta, independentment de si hi havia menjar o no.
L’esquema seria el següent:
John B. Watson (1878-1958) estava especialment interessat en la conducta animal i va associar la conclusió de Pavlov a les fòbies.
Experiment de Watson (Provocar una fòbia a un nen)
Mary Cover Jones, es va interessar en el treball de Watson i va concloure que per poder utilitzar la dessensibilització sistemàtica s’ha de creure que de la mateixa manera que podem generar fòbies, les podem eliminar.
___PRÀCTICA____________________________________________________
El professor, Ernest Luz, va explicar dos casos de fòbies. Per grups n’haviem d’escollir una i aplicar la tècnica de dessensibilització sistemàtica.
Cas A: Nen que té fòbia als autobusos i es nega a pujar-hi:
Es tracta d’un nen de set anys que mentre mirava la televisió a casa la seva àvia va veure una notícia d’un tràgic accident d’autobús. Semblava que no li havia donat massa importància, però un dia el pare del nen està malalt i l’única manera que tenen l’àvia i el nen d’anar a veure’l és agafant l’autobús. Llavors la família s’adona que el nen té pànic als autobusos i es nega a pujar-hi.
Cas B: Nena que després que una abella la piqui no vol sortir al pati de l’escola:
Es tracta d’una nena de vuit anys que un dia estava al pati i una abella la va picar. A partir d’aquell dia es nega a sortir al pati (on hi ha abelles). Per més que la professora aconsegueixi fer-la sortir al patí ella va de seguida a la classe i es nega a sortir al pati.
El meu grup, vam decidir centrar-nos en el Cas B. Nosaltres som: L’Anna Fusté, la Laia Fauria i jo mateixa, la Laura Albó.
Un cop triat el cas, calia aplicar la tècnica de dessensibilització sistemàtica en 10 passos. L’objectiu era fer desaparèixer la fòbia a l’individu i millorar la seva qualitat de vida, com la de les persones del seu entorn.
Els deu passos que amb el meu grup van escollir per aconseguir que la nena superés la fòbia a les abelles són els següents:
- Parlar amb els pares del problema que té la nena. Que proposin possibles activitats o solucions i explicar-los les que nosaltres hem pensat. Aconsellar que no reaccionin de manera adversa davant de les abelles ja que això només agreujaria la fòbia de la seva filla.
2. Iniciar el tema dels insectes a la classe d’aquesta alumnea, tot aprofundint en la vida de les abelles (com viuen, què mengen, com treballen, com s’organitzen, etc.). Per tal de què vegi que són uns animals corrents. Objectiu: eliminar la sobredimensió que la nena ha fet d’aquests insectes.
3. Mostrar un vídeo on hi apareguin abelles, preferentment de dibuixos animats (Per exeple: L’ abeja Maya). Objectiu: Veure les abelles des d’un altre punt de vista. Un punt de vista més divertit i inofensiu.
4. Fer una obra de teatre on es representi un rusc d’abelles. Tots els nens fan d’abelles i s’hi representa la seva vida. Objectiu: Entendre com s’organitzen i com sobreviuen aquests animals.
- Durant l’hora del pati, que els nens des de la classe, comptin les abelles que veuen. Volem recordar que abans de seguir cap al pas següent, s’ha d’haver dominat abans la situació anterior.
- Activitat a la classe sobre què cal fer en cas de què et piqui una abella i com evitar-ne les picades. Objectiu: Que el nen es posi el menys nerviós possible i tranquil·litzar-lo, ja que veurà una possible solució al seu abast.
- Mostrar un vídeo a la classe d’una possible excursió a un centre d’apicultura on hi apareguin abelles reals i se les senti brunzir.
- Fer un terrari a la classe on hi tinguin unes quantes abelles.
- Fer sortir la nena al pati. Durant el primer quart d’hora en companyia de la seva professora i després en companyia d’alguns companys. Observarem la seva reacció.
- Excursió a un centre d’apicultura on ensenyen com es fa la mel, etc. Per esmorzar menjarem mel i ens acostarem a les abelles.
Conclusions:
La dessensibilització sistemàtica és un procés complex, però eficaç. Creiem que questa manera gradual d’acostar-se a les abelles pot ser efectiva tot i que depenent del nen aquest procés de superació de la fòbia serà més o menys ràpid. Com ja em dit, no farem un pas endavant fins que no veiem que s’hagi dominat la situació anterior i que per tant el nen es mostri relaxat davant la situació que nosaltres li proposem i la seva ansietat disminueixi.
L’eficàcia del nostre mètode es basa en anar coneixent progressivament més aspectes sobre les abelles per fer-li veure que no són uns animals gaire perillosos, com ha d’actuar en cas que la piquin i que sigui capaç de comprovar que es pot conviure amb aquests animals sense cap problema. A vegades, la desconeixença fa que agafem por a determinats elements perquè pensem que ens poden fer més mal del que realment poden fer-nos.
Per tant és importat que ho fem d’una manera jerarquitzada i que classifiquem les pors de major a menor. Així a l’hora d’aplicar aquest tractament ho farem de manera ordenada i basant-nos en aquesta classificació jeràrquica de les pors de l’individu.
Gràcies a aquesta pràctica hem pogut conèixer un nou mètode: la dessensibilització sistemàtica, que ens ha permès anar reduint una fòbia aprenent a relaxar-se en determinades situacions que a la persona li provoquen una ansietat. I ara podem traslladar aquest mètode a situacions de la nostra vida real, com la tensió que genera parlar en públic o l’ansietat que ens provoca fer un examen, etc.
Correcte, Laura! Únicament una precisió, la dessensibilització sistematica pot atribuir-se a Wolpe, no pas a Wundt.
ResponderEliminarBona feina i bona presentació.