En aquesta pràctica vam mirar la pel·lícula: Freud pasión secreta i es tracta d’escollir un tema d’aquesta pel·lícula i ampliar-lo.
SINOPSIS
Es tracta d’una pel·lícula pseudo-biogràfica que descriu a partir del 1885, cinc anys de vida del psicòleg vienès S. Freud (1856-1939). En aquella època molts dels seus companys refusaven tractar pacients histèrics ja que creien que simulaven els símptomes per cridar l’atenció. Freud en canvi va aprendre a utilitzar la hipnosis per trobar la raó de les seves psicosis.
Jo parlaré sobre la histèria i sobretot posaré èmfasis en la relació entre Freud (1856-1939) i Breuer (1842-1925).
http://www.youtube.com/watch?v=HKehfKHIpu4&feature=related BIOGRAFIA de FREUD
Historia
HISTÈRIA
HISTÈRIA
El terme prové del grec: hysteron, úter. Està basat en l’antiga medicina grega on es considerava que a histèria era una malaltia de l’úter, per tant única en les dones. Actualment queda descartada aquesta postura ja que es considera que no té relació amb l’úter ni que tampoc és exclusiva de les dones. Freud en l’”Estudio comparativo de la parálisis motrices orgánicas e histéricas” 1888-93 [1893] conclou que la paràlisis histèrica ignora la distribució dels membres, no es tracta d’una lesió física sinó d’una lesió produïda per un trauma.
Un fragment d’aquest estudi diu: “ Todo suceso, toda impresión psíquica, se hallan provistos de un cierto valor afectivo. Si el individuo no quiere o no puede poner en práctica estos medios (labor psíquica...) el recuerdo de la impresión que se trae adquirirá la importancia de un trauma y se construirán en causa los síntomas de la histeria.
________
Abans de Freud, els metges més il·lustrats d’aquella època creien que la histèria i els malestars relacionats amb aquesta tenien una causa física, com un dany nerviós o una lesió en el cervell*. Freud compartia aquesta idea quan va anar a París a estudiar amb una de les autoritats mundials de trastorns nerviosos, Charcot. Charcot dirigia extraordinaris experiments hipnotitzant als pacients histèrics. Aquests experiments van fer reconsiderar les idees que fins ara Freud tenia.
Amb la hipnosis Charcot va provar que es podien introduir idees a algú en estat hipnòtic i produir símptomes psíquics. La idea clau de Charcot era que hi podia haver alguna cosa en alguna part de la ment (la segona ment segons Charcot, Freud l’anomena insconscient.) que tingués relació directa amb els tipus de símptomes que mostraven els histèrics.
L’any 1886 Freud va obrir la seva pròpia consulta a Viena i com a metge practicava la hipnosis per tractar alguns dels seus pacients. Va adonar-se que aquesta tècnica no sempre funcionava.
La relació entre Freud i Breuer va tenir lloc entre el 1882 i el 1895. A part de ser grans amics Breuer va tenir un paper important en la vida de Freud com a figura paterna, a més el va ajudar econòmicament perquè crees la seva pròpia consulta i finalment va ser el creador d’un mètode per tractar la histèria en el qual Freud es va basar per crear la seva teoria de l’inconscient i més endavant la psicoanàlisis. Breuer i Freud com a metges clínics ja havien atès a pacients amb trastorns psíquics, especialment dones de la burgesia de Viena amb símptomes histèrics, mitjançant la hipnosis, però serà a partir del tractament d’Anna O. (pseudònim de Bertha Pappenheim) quan Breuer desenvolupa els seus estudis sobre la histèria.
Breuer va parlar-li a Freud d’una pacient coneguda en la història psicoanalítica com Anna O. i en un procediment de cura. Breuer va adonar-se que quant la pacient li parlava de l’origen del símptoma, aquest desapareixia. Això s’anomena “cura de charlas”, “cura a través de la paraula” i és la base de tota psicoteràpia.
Anna O. era una pacient de 21 anys amb quadres d’anorèxia, paràlisis, una greu pertorbació del llenguatge i altre símptomes que apareixen després de la mort del seu pare. Finalment és diagnosticada com histèrica. El tractament utilitzat consistia en hipnotitzar la pacient per tal que recordés les circumstàncies prèvies a la primera aparició de cada un dels símptomes. D’aquesta manera, al acabar la sessió d’hipnosis els símptomes histèrics anirien desapareixent un a un. Aquest tractament es duia a terme dues vegades al dia i va tenir progressos i retrocessos (la pacient havia creat un vincle amorós imaginari amb el doctor).
En un moment de la seva malaltia, Anna O. es negava a veure aigua. Una nit, amb un estat d’auto-hipnosis va descriure què era el que no li deixava veure, la pacient s’havia disgustat al veure que el seu gos bevia d’un got. Al recordar el fet originari del símptoma, la pacient va despertar-se de la hipnosi bevent aigua.
A finals de 1882 a causa de la gelosia de l’esposa de Breuer per dedicar-li massa temps a la seva pacient i degut a la desaparició “temporal” de tots els símptomes, Breuer informa a Anna O. que el tractament s’ha acabat. Però aquella mateixa nit Breuer és cridat per una urgència d’Anna O. Els símptomes d’aquesta eren dolors abdominals greus, confusió, etc. La pacient creia estar embarassada del doctor.
Va ser en aquell moment, on escandalitzat per l’escena de l’embaràs psicològic que Breuer passa la seva pacient a Freud. Llavors Breuer va descobrir que els pacients histèrics no tenien dolors físics, sinó que en realitat els símptomes eren causa de la restricció permanent de certes experiències traumàtiques del passat que havien quedat reprimides, encara que no oblidades, en el cervell. S’aconseguia fer desaparèixer aquests símptomes alliberant aquests pensaments reprimits, exterioritzant-los i acceptant-los de manera conscient.
Breuer no fa públics els seus descobriments en relació al tractament d’Anna O. però si que li ofereix a Freud d’utilitzar em mètode catàrtic amb els seus pacients. Freud opta per deixar de banda la hipnosi i utilitza un altre mètode: l’associació lliure.
D’aquesta manera els dos van anar desenvolupant una forma revolucionaria de psicoterapia que desenvoca l’any 1893 en “la comunicación preliminar” de Breuer i Freud sobre el mecanisme psíquic dels fenòmens histèrics i el 1895 en “ Estudios sobre la histéria”.
REFLEXIÓ
REFLEXIÓ
He escollit el tema de la histèria però sobretot m’he centrat en la relació Freud-Breuer ja que al veure la pel·lícula a classe em va cridar molt l’atenció veure que Freud estava “sol” en molts moments. S’avançava i parlava obertament de la sexualitat, tema tabú en l’època que ens trobem. Hi ha un moment de la pel·lícula on Freud està fent una conferència i parla del complexe d’Edip, diu a les conclusions que ha arribat, perquè creu que existeix etc i els membres que l’escolten no el deixen parlar, riuen del que explica i s’escandalitzen. Quan acaba la conferència el doctor Breuer parla amb Freud i li presenta el cas d’Anna O**.
Penso que es molt important l’evolució que va anar fent Freud i com conseqüentment els seus mètodes per curar als pacients van anar canviant. Finalment Freud va dedicar-se a observar les accions i els pensaments dels pacients, cada detall podia ser important i revelar algun estat mental d’aquests. Això no significa que Freud deixi de considerar la ment humana en una dimensió psicobiològica.
M’ha agradat fer aquesta pràctica perquè he pogut aprofundir en alguns dels aspectes de Freud que em cridaven més l’atenció.
Bona feina de recerca, Laura!
ResponderEliminar