Novena i última pràctica- ENFOCAMENT SISTÈMIC, Teràpia familiar estructural

INTRODUCCIÓ_________________________________________________________

En aquesta pràctica, la novena i última del mòdol de fonaments de psicologia amb l’Ernest Luz, vam parlar del Genograma i el Diagrama sistèmic.

Concretament ens vam centrar en un dels plantejaments de l’enfocament sistèmic; la Teràpia familiar estructural. (una de les moltes aplicacions de l’enfocament sistèmic).

 El creador d’aquesta teràpia és Salvador Minuchin, nascut l’any 1921. Aquest, diu d’entrada que no existeixen famílies desestructurades, sinó que totes tenen una estructura. Aquesta estructura pot ser estàndard o no estàndard.

En les estructures estàndard hi trobem el pare la mare i els fills i en les no estàndards trobem, per posar un exemple, la mare separada del pare i ajuntada amb un altre home on conviuen els fills d’ambdós matrimonis.

Segons S. Minuchin tenim prejudicis, pensem que fills/es d’estructures no estàndards tenen problemes i dificultats sempre, ell afirma que aquesta idea és falsa, que l’estructura d’una família no determina el benestar o malestar de les persones que en formen part. Diu que dins una família sigui d’estructura estàndard o no estàndard hi trobem persones que hi estiguin bé o que no ho estiguin. La qüestió és si et relaciones satisfactòriament amb els membres de la família, no si els pares estan separats per exemple.

Hi ha dos conceptes importants de Minuchin, el concepte de JERARQUIA i el de FRONTERA. A continuació els expliquem:

-JERARQUIA: la jerarquia és el nivell d’autoritat i poder i està relacionada amb la capacitat de decisió. Si la jerarquia de poder es capgira en una estructura de decisió tindrem dificultats en el funcionament d’aquella estructura. Parlem doncs de la quantitat de poder que es té, no de com es gestiona (hi ha moltes maneres de gestionar-lo).

Si S.Minuchin veia intromissions de la jerarquia es plantejava reestructurar-les. Minuchin considera que han de coexistir el poder (possibilitat de prendre decisions) i l’autoritat. El poder el tens només cal que el gestionis, l’autoritat cal que te la guanyis.

-FRONTERA: Aquest concepte fa referència a la presa de decisions, n’hi ha d’individuals i de compartides. És per això que trobem diferents tipus de fronteres.

-Frontera rígidaà no és permeable. No hi ha comunicació ni marge de diàleg. Les decisions són preses unilateralment.

___________

-Frontera laxaà decisions preses per qui no pertoca. Invasió de fronteres

.....................

-Frontera flexibleà (nivell intermedi). Admeten la comunicació i per tant la possibilitat que la informació circuli, però la decisió l’acaba prenent la persona adequada.

---------------

El professor ca explicar-nos dos eines per plasmar els tipus de relacions (siguin del tipus que siguin):

GENOGRAMA: mitjà que de forma gràfica et permet plasmar l’estructura d’una organització, a continuació en veiem la llegenda:

DIAGRAMA SISTÈMIC: eina per plasmar i representar de forma gràfica el funcionament d’una organització, la llegenda la veiem a continuació:

PRÀCTICA_________________________________________________________________

En aquesta pràctica es tractava d’elaborar un genograma i un diagrama sistèmic. L’he fet juntament amb en Genís Bosch. Per fer el genograma ens vam basar en una estructura familiar i en la realització del diagrama sistèmic hi veurem la relació entre amics.

-Diferents famílies.

En el genograma trobem un matrimoni que s’ha separat i tenen una filla de 15 anys. També trobem un altre matrimoni que també tenen un fill de 15 anys. De forma simultània l’home del matrimoni que encara està unit, manté una relació amb la dona de l’altre matrimoni que ja hem dit que s’ha trencat (estan separats). Llavors, en la relació d’amants la dona s’ha quedat embarassada (4 setmanes) a la vegada que els fills d’ambdós matrimonis (el que està trencat i el que encara es conserva) són novios.

-Colla d’amics.

En el diagrama sistèmic tenim dos amics que mantenen una relació excessiva (sobreimplicació considerada negativa, no és funcional). El noi de 20 anys té una bona relació amb la noia de 19 (la noia està enamorada d’ell). Llavors el noi de 22 anys té un conflicte unidireccional i evident amb la noia de 19 ja que té por que ella pugui trencar la bona relació que ell considera que manté amb el noi de 20. Tal i com veiem al diagrama, la noia de 19 manté una molt bona relació amb el noi de 23 i junts formes una aliança positiva per tal d’acabar amb el conflicte que té el noi de 22 amb la noia de 19. Finalment veiem que la relació de parella que tenen el noi de 23 amb la noia de 20 passa per un mal moment a causa del conflicte ocult que hi ha entre la noia de 20 i el noi de 22.

REFLEXIÓ_________________________________________________________________

Al fer aquesta pràctica vaig pensar en una de les classes fetes al mòdul de Desenvolupament i Cultura amb la Doctora Marta Sadurní. En aquella classe comentàvem que actualment el model de família tradicional o tal com anomena Minuchin, d’estructura estàndard, ha anat substituint-se  o s’ha passat a un nou model (estructura no estàndard –seguint amb la manera d’anomenar la classe d’estructures segons Minuchin-). En aquest nou model hi trobem una família diferent que ja no segueix l’estructura bàsica (pare-mareàfills d’ambdós). Sinó que es pot viure en parella sense estar casats, hi ha la possibilitat de divorciar-se, la funció de ser pares o mares no està estrictament lligada a la relació conjugal...D’aquesta manera trobem les famílies reconstruïdes o d’estructura no estàndard on l’home i la dona poden provenir d’anteriors unions amb fills/es d’aquestes, així que en la nova unitat familiar trobarem nens que viuen amb un pare/mare no biològic i amb altres infants fills de l’actual parella del pare/mare i perquè no nous germanets que vinguin amb la unió d’aquests dos adults.

Les conclusions extretes d’aquella classe, i relacionant això amb la piràmide de necessitats de Maslow van ser que no es transcendental el tipus de família en la que es desenvolupa una criatura, sinó que l’important és donar-li sensació de protecció i seguretat. (John Bowlby: pare de la teoria del vincle afectiu). Per tant jo ho relaciono amb l’ importància de les relacions dins de cada estructura no amb l’estructura en sí.

Estic d’acord per tant en la separació que S. Minuchin fa sobre l’estructura de les famílies: estàndard i no estàndard. Però aquest autor diu que no hi ha famílies desestructurades, perquè deixa de banda aquesta possibilitat? Si les relacions entre els diferents membres d’una família no són bones és llavors quan hem d’intervenir, però no es podria utilitzar el concepte de família desestructurada quan les  relacions no van bé, encara que hi hagi una estructura clara?

Posem l’exemple d’un matrimoni que es separa i que tenen un fill de 3 anys en comú. La mare refà la seva vida amb un altre home i el marit també refà la seva vida amb una dona que també està separada i té un fill de 5 anys. Llavors el nen del matrimoni inicial que té tres anys viu amb la mare i la seva nova parella tota la setmana, però els caps de setmana que està amb el pare veu a una altra dona que no és la seva mare i el fill d’aquesta. Quina idea creieu que tindrà aquest nen de qui és la seva mare-pare? Amb això no vull dir que no es pugui desenvolupar correctament, però la seva idea de família serà molt diferent de la idea de família que tingui un nen de tres anys fill d’un matrimoni “normal” (la paraula normal en aquests casos no queda maca, però no sabia quin mot utilitzar).

Penso que males relacions es poden donar en tots els tipus d’estructures familiars diverses, però si a més a més no hi ha un model de família estructurat la possibilitat de desenvolupar males relacions o relacions que generin malestar és major.

Ara parlem del concepte de jerarquia i fronteres de S. Minuchin.

En una família és molt important que hi hagi una jerarquia definida, que quedi clar quin grau de poder té cadascú i que cada membre es guanyi l’autoritat que li pertoqui.  Per tant en principi ha de quedar clar la quantitat de poder que té cadascú i molt important, la manera com aquest es gestiona (relacionant això amb el tipus de fronteres). Per exemple, un pare està clar que té un grau de poder major que els fills pel que fa a la presa de decisions dins l’estructura familiar, però aquest poder ha de saber gestionar-lo de manera adient, establint comunicació amb altres membres de la família, escoltant-los, deixant-se aconsellar, etc (frontera flexible).D’aquesta manera anirà guanyant-se l’autoritat que li convingui tenir per tal que les relacions interfamiliars siguin del tot satisfactòries. És per això que quan veiem intromissions dins la jerarquia familiar caldrà intervenir.

L’altre dia mirant la tele vaig veure el cas d’una dona, separada i que vivia sola amb els seus dos fills. Els dos li feien la vida impossible, no la respectaven, li destrossaven la casa cada vegada que ella posava alguna norma, etc. (Sé que això és un cas extrem al 100%, però m’ha semblat interessant comentar-lo). La solució que finalment va prendre aquesta mare va ser deixar als seus dos fills en mans de l’estat, ja que sinó veia en perill la seva pròpia vida. 

Per tant és importantissim saber mantenir la jerarquia familiar i que la frontera sigui la correcta (flexible), per tal que les relacions siguin el màxim de productives i benestants possible.

Parlant ara del genograma i el diagrama sistèmic considero que són dos eines molt útils. Per una banda trobem el genograma que només ens permet representar gràficament l’estructura i no plasma les relacions que es donen en aquesta unitat familiar, en canvi el diagrama sistèmic a part de representar l’estructura  també permet plasmar el seu funcionament. Per tant és una eina més elaborada i permet extreure més conclusions quan a simple vista mirem els gràfics.

En a pràctica quan he volgut explicar el que significaven les relacions plasmades en els 2 tipus de gràfics i m’he adonat de la dificultat que m’ha comportat, és per això que vull remarcar la utilitat que tenen aquestes eines, ja que a més a més són de caire universal i tots els psicòlegs en principi han de saber que signifiquen. Són eines que simplifiquen la feina i amb una simple ullada pots començar a veure quin es el funcionament d’una organització. Per tant m’ha agradat molt conèixer-les. Encara que la feina tot just comenci amb l’observació gràfica, ja que l’èsser humà és l’organisme més complicat que existeix i caldrà per tant aprofundir en totes les relacions que es mantenen i tot i això segur que ens deixaríem detalls importants a comentar.

PER SABER-NE MÉS:

http://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Minuchin biografia Salvador Minuchin.

http://www.redsistemica.com.ar/minuchin.htm entrevista a Salvador Minuchin.

http://www.telecinco.es/debuenaley/  link del programa de buena ley (concretament el cas del dia 24/01/11) on es presenta el cas d’una mare que no pot controlar els seus fills, dins el debat que es crea intervé una psicòloga clínica. Trobo que és interessant mirar-lo, només dura 25 minuts.

---------------------------------

Finalment Ernest, vull dir-te que he disfrutat en les teves classes, i són poques les vegades que he pogut dir això. Amb tu hem pogut posar-nos cada dia unes ulleres diferents al contemplar la psicologia (t’he copiat la frase de mirar la psicologia amb unes ulleres diferents, ja que em va agradar molt). Hem pogut veure diferents corrents de la psicologia encara que hagi sigut a grans trets ens has donat les bases perquè a partir d’aquí nosaltres puguem anar aprofundint en el que més ens interessi. He trobat molt interessant realitzar les pràctiques en un BLOG, encara que al principi pensava que seria bastant pesat. El fet de realitzar-les en el blog m’ha permès veure la feina dels meus companys i que ells vegin la meva. En cada classe em sentia identificada en moltes coses a la vegada que m’he adonat que les persones estem mol malaltes. També vull dir que el fet de reflexionar en cada pràctica m’ha permès també obrir-me i encara que no s’hagi vist directament, indirectament he pogut plasmar el que sentia, pensava, opinava i creia de cada plantejament estudiat.

Espero que ens anem veient per la universitat i poder tornar a tenir classes amb tu.

 GRÀCIES Ernest!!!