PRÀCTICA 6: NECESSITATS HUMANES

Enfocament humanista (A. Maslow i Carl Rogers). Aquest enfocament tracta de l’estudi de l’èsser humà amb plena autorealització de les seves potencialitats. L’ésser humà pren decisions racionals, és autònom i responsable.

INTRODUCCIÓ_______________________________________________________________

Abraham MASLOW (1908-1970). Psicòleg format dins el conductisme on també s’hi va començar a introduir la psicoanàlisi. Maslow no es sentia còmode amb el model de persona ni intervenció del conductisme (tracte de les persones semblant a màquines i no tenia en compte a la gent de “veritat”). Tampoc s’identificava amb el model de la psicoanàlisi on la part inherent de les persones era l’IT (trobem la bondat de les persones en el seu fons del fons).

Al no identificar-se amb aquests corrents psicològics va postular-ne un de nou. En aquest, pretenia entendre el comportament de la persones i intervenir-hi. Maslow diu que la persona essencialment és bona i si es creen les condicions necessàries per satisfer a la persona la sensació serà de plenitud.

Per tant trobem un paral·lelisme entre ALTRUISME – EGOISME --> Ocupar-nos de nosaltres mateixos en tots els aspectes té una dimensió altruista ja que podrem ajudar als altres al tenir cobertes les nostres necessitats.

Per Maslow NECESSITAT és tot allò que si no es satisfà, la persona emmalalteix o mor. És a dir si la persona no té coberta una necessitat, no pot viure de manera satisfactòria o saludable. Cal dir que aquesta definició difereix de la definició de necessitat de la OMS (Organització Mundial de la Salut), ja que aquesta última també inclou la dimensió social.

Maslow va dedicar-se a estudiar persones plenament autorealitzades, concretament en dos persones que ja coneixia i que havien sigut els seus mestres: Ruth Benedict (una antropòloga) i Max Wertheimer (psicòleg de la Gestalt). Maslow volia descobrir per què aquestes persones “sanes” podien encarnar una “plena humanitat”, també va estudiar altres persones destacades intentant trobar patrons comuns. Va trobar que tenien satisfetes totes les necessitats, fisiològiques i espirituals i a més a més vetllaven permanentment per tenir aquestes necessitats cobertes (les necessitats s’han d’anar renovant).

El resultat de la investigació de Maslow: Motivació i personalitat, 1970 i La personalitat creativa, 1971 va ser la teoria de l’ AUTOREALITZACIÓ: la motivació innata de tot ser humà per realitzar el seu potencial utilitzant les seves aptituds i capacitats. És a dir, allò que ens mou o els motius que tenim per actuar és la voluntat que tenim per tenir cobertes aquelles necessitats que desenvolupem.

Per tant, per arribar a l’autorealització, hem de satisfer necessitats inferiors per anar pujant de nivell en la PIRÀMIDE DE MASLOW.

-LA TEORIA DE LA MOTIVACIÓ HUMANA (publicada l’any 1943) dins la que trobem la PIRÀMIDE DE MASLOW

Tan una piràmide com l’altre venen a dir el mateix, no importa si una té cinc nivells i l’altra 7, és per això que he volgut posar-les totes dues, així veiem dos exemples d’estructures diferents amb mateix significat.

Un cop que les necessitats d’un nivell estan satisfetes, l’individu centra la seva atenció en la satisfacció de la següent necessitat. D’aquesta manera estan ordenades jeràrquicament les necessitats en la piràmide.

Les necessitats fisiològiques, les de seguretat i protecció i les d’amor i pertinença (les 3 necessitats començant per la base de la piràmide) es consideren motivacions de carència i les de reconeixement i autorealització són considerades motivacions de coneixement.

Per anar bé, hem de satisfer cada necessitat començant per la base de la piràmide (necessitats de primer ordre) abans que la següent necessitat ens motivi. Finalment arribarem a la cima de la piràmide: l’autorealització, o tal com les anomenava Maslow la sensació de plenitud, un moment de la vida on et sens feliç i totalment autorealitzat: EXPERIENCIAS CUMBRE.

Vull fer un petit incís i comentar que al consultar el llibre: Psicología para todos, he trobat una frase que diu literalment: “¡Por cierto, Maslow también encontró que sólo el 1% de la población son personas autorealizadas: de mediana edad (o mayores) y sin neurosis!”

Hem de saber que hi ha gent que deixa de cobrir una necessitat bàsica (com les fisiològiques), ja que en aquell moment consideren de primer ordre una necessitat situada per sobre en la piràmide. A l’apartat de reflexió ampliaré més aquesta afirmació.

El professor, va explicar-nos durant la classe diversos comportaments orientats a la satisfacció de necessitats autèntiques:

A: comportaments CONSTRUCTIUS

Són comportaments de joc de suma no zero, és a dir, s’aconsegueix la satisfacció de necessitats autèntiques i tothom en surt beneficiat.

B: comportaments DESTRUCTIUS

S’aconsegueix satisfer la necessitat, però hi ha perjudicis.

C: comportaments FALLITS

Comportaments on no s’aconsegueix satisfer l’autèntica necessitat.

PRÀCTICA_________________________________________________________________

La pràctica d’avui consisteix a buscar un comportament constructiu (A), destructiu (B) i fallit (C) per a cada un dels nivells de la piràmide. (Nosaltres hem pres com a model la piràmide mostrada pel professor a classe, en la que hi havia cinc nivells).

Les persones que hem realitzat aquesta pràctica son: Glòria Grau, Alexandra Chacón i jo mateixa, Laura Albó.

PRIMER NIVELL: NECESSITATS FISIOLÒGIQUES

A: Un adolescent de 15 anys està esperant que arribin els seus pares, però té molta gana i decideix fer el dinar per a tots, així estalvia feina a la seva mare i quan el seu pare arribi de treballar cansat trobarà el dinar fet.

B: Enganyar a una persona dient-li que vols una relació seria amb l’únic objectiu d’obtenir relacions sexuals

C: Una persona que ha sortit de festa i necessita dormir, però ha d’anar a treballar i no pot dormir.

SEGON NIVELL: NECESSITATS DE SEGURETAT I PROTECCIÓ

A: Un professor de classes de defensa personal, ja que ell cobreix la seva necessitat de practicar aquest esport i a més a més ensenya als altres a defensar-se.

B: Qualsevol persona que vagi a robar ja que per aconseguir el seu objectiu, treu la seguretat als altres.

C: Treballar molt per intentar aconseguir una plaça fixa en un lloc i finalment t’acomiaden ja que han de reduir la plantilla.

TERCER NIVELL: NECESSITATS D’AMOR I PERTINENÇA

A: Preparar una festa sorpresa a un amic pel seu aniversari

B: En una colla de tres amigues, una es vol fer més amiga d’una i per aconseguir-ho parla malament de la tercera amiga o la deixa de banda.

C: Voler ser mare i que el teu marit no vulgui

QUART NIVELL: NECESSITATS DE RECONEIXEMENT

A: Anar a fer teatre.

B: Vols guanyar-te el respecte d’alguna persona i ho fas fent la punyeta a una altra persona.

C: Intentes arribar al nivell de la teva parella, en l’aspecte que sigui, per exemple quan us discutiu. Un cop arribes al seu nivell no obtens la satisfacció que esperaves.

CINQUÈ NIVELL: L’AUTOREALITZACIÓ

A: Treure’t la carrera universitària amb matrícula d’honor.

B: Treure-li la plaça de feina a una altra persona fent trampes.

C: No aconseguir treure’t la carrera universitària.

REFLEXIÓ______________________________________________________________

Primer de tot vull comentar una de les coses que el professor va dir a classe i em va cridar l’atenció. El que va dir va ser que no necessariament s’ha de seguir l’ordre de la piràmide. Segons Maslow, un cop cobertes les necessitats de primer ordre, les altres ens aniran motivant i “cridant” a ser satisfetes. Però a la vida real podem veure que hi ha molts casos on l’ordre jeràrquic de compliment de necessitats de la piràmide no és tal i com l’autor deia que havia de ser. Per exemple un pare de família que no té cobertes les seves necessitats fisiològiques perquè el seus fills les puguin tenir cobertes. O les persones que pateixen algun tipus de trastorn alimentari, que deixen de banda les necessitats fisiològiques i anteposen a aquestes necessitats les de reconeixement, de sentir-se bé amb el seu propi cos. Pot ser que per una persona sigui més important la necessitat d’aprendre i de sentir-se realitzat que no pas la necessitat d’amor i pertinença.

He de dir que personalment estic completament d’acord amb l’ordre de les necessitats que Maslow va classificar en la piràmide. Evidentment si no tens cobertes les necessitats fisiològiques com menjar, descansar, respirar, relacions sexuals, etc, no pots trobar motivació en satisfer les altres necessitats d’ordre superior. Per tant penso que aquesta teoria té moltes possibilitats i que com a futurs professionals de la psicologia hem de tenir molt en consideració. Si ens trobem amb una persona que està malament haurem d’indagar sobre les necessitats que li manquen o no té satisfetes. Per tant estarà en les nostres mans aquesta feina de recerca de necessitats no cobertes per tal de poder intervenir sobre aquestes i millorar l’estat de salut d’aquesta persona.

Però pensant en les necessitats va sorgir-me un “dilema” o vaig pensar que són molt poques aquelles persones que poden arribar a l’autorealització o “experiencias cumbre”. O que un cop has arribat al cim de la piràmide pots ascendir i descendir en aquesta molt fàcilment. Hi ha persones que tenim la sort de poder triar quines són aquelles necessitats que considerem primordials perquè les fisiològiques o de primer ordre les tenim cobertes i gràcies a això podem anar motivant-nos i satisfer les altres necessitats. Però i totes aquelles persones que no poden tenir cobertes les necessitats fisiològiques? Només pot ser una persona autorealitzada aquella que per dir-ho d’alguna manera té recursos? Ho vulguem veure o no, som uns autèntics privilegiats. Això ho relaciono amb la frase de Maslow que he posat a dalt, extreta del llibre: Psicologia para todosà Només un 1% de la població són persones autorealitzades.

Per a més informació:

• Maslow, Abraham Harold (2005). El management según Maslow: una visión humanista para la empresa de hoy (orig.: Maslow on Management). Barcelona: Editorial Paidós Ibérica. 
• – (2001). Visiones del futuro. Barcelona: Editorial Kairós. 
• – (1998). El hombre autorrealizado: hacia una psicología del ser. Barcelona: Editorial Kairós. 
• – (1994). La personalidad creadora. Barcelona: Editorial Kairós. 
• – (1991). Motivación y personalidad. Madrid: Ediciones Díaz de Santos.