Primer de tot vull començar fent una mica d’història per anar introduint-nos en la pràctica d’avui: els mecanismes de defensa.
La psicoanàlisis són un conjunt de teories explicatives que pretenen explicar el comportament humà en funció de dinàmiques internes. Entenem el comportament humà com el resultat d’allò que passa dins nostre. És per això que al parlar de psicoanàlisi, inevitablement es parla de teories psicodinàmiques, ja que aquestes tenen en compte la dinàmica psicològica interna. Freud, va dedicar-se a observar les accions i els pensaments dels seus pacients, cada detall era important ja que podia tenir un significat que revelés l’estat mental del pacient. La psicoanàlisi es basa en l’observació dels significats i emocions de la ment dels pacients.
Primerament Freud no es regia per el principi de la psicoanàlisi, però al trobar-se amb un fenomen inexplicable per medicina: la histèria, canvia el seu pensament. La histèria primer es definia com a símptomes físics, però sense causa física. Freud ho qüestiona i diu que hi pot haver una alteració funcional sense lesió orgànica visible. En la psicoanàlisi de Freud, aquest estudia la motivació inconscient i les estructures de la ment relacionades. La psicoanàlisi utilitza la introspecció, l’associació lliure d’idees i la interpretació dels somnis com a mètode terapèutic.
Freud elabora la “primera tòpica” al final dels S. XIX, que serà revisada al 1920 (on no quedarà anul·lada la primera, sinó que serà substituïda per la segona).
En la primera tòpica trobem que la psique està formada per el conscient, la pre-consciència (on hi trobarem els mecanismes de defensa) i l’inconscient (principi de plaer i principi de realitat).
Freud s’adona que si hi ha un element inconscient que afecta al comportament, això ho puc passar a la part conscient (puc prendre consciència d’allò que em passa) puc eliminar els símptomes. Es produeix una catarsi, una vivència d’una emoció que havia quedat oculta a la zona inconscient. Aquesta primera teoria de Freud es basa amb la libido (inicialment coneguda com a energia vital, bona part d’aquesta era energia sexual).
En la segona tòpica, l’autor diu que dins de cadascú hi ha diverses entitats. Inicialment trobem l’ID (l’ello). Aquesta és una part innata, la part més autèntica dels humans que es basa en el principi de plaer. És en essència, el que som les persones.
Cap als dons anys, fruit de la interacció amb la realitat apareix l’EGO (el jo). El nen s’adona que comença a dependre dels altres i que la mateixa realitat li posa restriccions. L’EGO opera amb el principi de realitat, és a dir, té la necessitat de trobar objectes que puguin satisfer la identificació sense saltar-se les exigències del superjò.
La tercera entitat és el SUPER EGO (superjò). Apareix quan tenim tres anys. És l’entitat que té en compte l’altre gent, és la veu de la consciència.
Aquestes són les entitats que s’han de posar d’acord per donar com a resultat una forma d’actuar.
En la quarta teoria té a veure amb el desenvolupament de l’energia sexual, les fases del desenvolupament psicosexual.
- Fase oral:
Zona erògena: la boca. El nen descubreix el plaer de mamar, de succionar. Calma l’ansietat a través del pit o del xumet.
- Fase Sádic-Anal:
Zona anal. L’infant es fa conscient d’aquesta part del seu cos i també de que té una importància per la mare i les persones que estima, anar net, ser capaç de controlar els esfínters. Les educacions severes poden provocar en el nen fantasies de retenció o expulsió de les seves necessitats fecals.
- Fase fàlica:
L’infant descobreix els genitals, la diferència dels sexes. Es l’etapa de “jugar a metges” etc. El nen pot masturbar-se i sentir por o culpabilitat per fer-ho. En aquesta fase té lloc el celebrat “complex d’Edip” i “complex d’Electra”.
- Període de latència:
Cap a l’edat de 6/7 anys, l’infant s’adona que les qüestions sobre el sexe no són de “bona educació”. Dirigeix la seva atenció cap a altres coses i no vol sentir a parlar d’això. Es l’època que els nens juguen amb nens i les nenes amb nenes i s’enfaden si els hi parlen de novios etc.
- Fase genital.
A la pubertat reapareix l’interès per la sexualitat que ja es comença a orientar cap a la seva finalitat reproductiva. En la búsqueda de l’objecte sexual, el tipus de vinculació afectiva que s’ha tingut amb els pares pot jugar un paper important.
En la cinquena teoria, Freud diu que per preservar l’equilibri psicològic, manejar l’ansietat i prevenir la seva aparició, l’EGO desenvolupa uns mecanismes de defensa per tal que el material de l’inconscient no aflori de manera desmesurada a la consciència i provoqui un desequilibri físic.
Són recursos inconscients que utilitzen les persones per fer front a situacions més o menys difícils, frustracions, ansietats, pors, inseguretats, etc. Amb l’objectiu de què aquestes situacions no els hi facin mal. Els mecanismes de defensa són un mitjà amb què la persona s’enganya a si mateixa i per tal de protegir-se recorre a tàctiques mentals.
La filla de Freud, Anna Freud va proposar un llistat de 9 tipus de mecanismes de defensa exposat a continuació:
1. Repressió (o defensa): Manté els impulsos inacceptables de l’ID fora de la consciència. És a dir, permet que aquests no aflorin a la consciència ja que sinó provocarien una gran despesa d’energia ja que el “jo” no seria capaç de manejar-los.
2. Negació: consisteix a negar-se a creure un esdeveniment, fet, acte, etc. Igual que la repressió, es tracta de mantenir fora de la consciència qüestions que la persona no es veu amb cor d’afrontar.
3. Projecció: mecanisme a partir del qual atribuïm als altres els propis impulsos i desitjos per tal d’ocultar-nos-els. La persona descarrega els seus impulsos alhora que també se’ls oculta a si mateix.
4. Racionalització: La persona redueix la seva ansietat trobant una excusa o una explicació per tal d’assumir una realitat que li resulta inacceptable.
5. Intel·lectualització: Aquest mecanisme consisteix a intentar donar una explicació racional als sentiments.
6. Formació reactiva: Es tracta de protegir-se contra l’alliberament d’un impuls inacceptable posant èmfasi en el seu oposat. Dit de forma simple, comportar-se contràriament a com ho faríem normalment.
7. Regressió: Mecanisme a través del qual la persona experimenta una involució a etapes del desenvolupament psicosexual. Aquest mecanisme actua davant de dificultats per afrontar una amenaça
8. Desplaçament: Consisteix a canviar l’objectiu d’un impuls, d’aquesta manera es redueix l’ansietat. És tracta de pagar amb els altres alguna cosa que ens ha passat i que no té relació amb ells. Per exemple parlant-los malament ja que estem enfadats perquè hem suspès l’examen.
9. Sublimació: Mecanisme que fa que un impuls perillós, sigui transformat en un comportament madur i acceptable. És una forma de donar una sortida constructiva (en benefici propi i dels altres) a determinats impulsos o emocions.
PRÀCTICA_____________________________________________________________________
La pràctica d’avui consisteix a donar sortides constructives i destructives, per tant centrant-nos en el mecanisme de sublimació, als set pecats capitals. Aquesta pràctica l’he realitzat juntament amb en Miquel Bosch i en Miguel Fernández.
IRA
Destructiva--> Un noi es baralla amb el seu amic, no sap controlar la seva ira i acaba reventant-li les rodes del cotxe.
Construciva--> Durant un partit de futbol hi ha un jugador que no paren de fer-li entrades, ell s’enrabia moltíssim i parofita aquesta ira per motivar-se i còrrer a més velocitat per tal de fer un molt bon partit.
LUXURIA
Destructiva--> Un empresari coacciona a un empleat seu per tal de tenir relacions sexuals amb aquest.
Constructiva--> Aprofitar el teu desig per arreglar-te més, comprar-te roba nova, amb la finalitat d’enfortir la relació de parella.
GULA
Destructiva--> Menjar en excés, sense límit per esmorzar o quan ens vingui de gust.
Constructiva--> Aprofitar que t’agrada el menjar per motivar-te i aprendre a cuinar.
PERESA
Destructiva--> No fer res, passar-te tot el dia al sofà fins al punt de deixar de complir les teves obligacions per mandra a fer-les.
Constructiva--> Qualsevol persona necessita temps per ell, per descansar i desconnectar. Es podria aprofitar la peresa per organitzar algun viatge a un balneari o lloc relaxant.
SUPÈRBIA
Destructiva--> Un professor que tracta amb poc respecte als alumnes, no accepta crítiques i quan algú fa una pregunta se’n riu.
Constructiva--> Aprofitar la supèrbia per vendre el teu producte, en cas d’un artista (cantant, pintor, etc) o en cas d’un membre d’un jurat, aprofitar la sensació de què ets competent per ajudar als altres a millorar.
ENVEJA
Destructiva--> Criticar i parlar malament del nostre veí perquè no podem suportar que ell tingui piscina i nosaltres no.
Constructiva--> Aprofitar l’enveja per agafar algú com a model, referent i intentar arribar allà on volem.
AVARICIA
Destructiva--> Un senyor gran té molts diners, però per tal de no gastar viu en una casa ruïnosa i buscar menjar per les escombraries.
Constructiva--> Aprofitar la teva avarícia per estalviar i fer un viatge.
TRISTESA
Destructiva--> no sortir de casa, deixar que la tristesa t’envaeixi i no fer res al respecte.
Constructiva--> Aprofitar la tristesa per escriure un poema o una cançó.
HUMILIACIÓ
Destructiva--> Un noi ha sentit que els seus amics els critiquen i s’ha sentit tan humiliat que el primer que fa és anar amb ells i pegar-los.
Constructiva--> El noi en sentir les crítiques dels seus amics aprofita per millorar en aquelles coses que el critiquen.
VERGONYA
Destructiva--> Una noia es nega a realitzar una conferència ja que creu que es bloquejarà, es posarà vermella i té molta vergonya.
Constructiva--> La mateixa noia sap que té vergonya i per això busca tècniques per relaxar-se i assaja l’exposició a casa tants cops com convingui.
REFLEXIÓ_____________________________________________________________
Fent aquesta pràctica de buscar un exemple positiu (constructiu) i un de negatiu (destructiu) dels 7 pecats capitals m’ha fet adonar que els mecanismes de defensa són una eina molt útil per a nosaltres. Tots ens hem enfadat, hem tingut mandra, enveja, ens hem sentit tristos humiliats, etc alguna vegada. Trobar una solució constructiva a aquests sentiments - emocions que ens fan tenir un estat d’ànim concret és molt útil perquè sinó ens enfonsaríem anímicament en alguns casos o actuaríem de manera perjudicial pels altres i per nosaltres mateixos.
Buscant exemples de la luxúria vaig pensar en el cas dels violadors. Els seus actes són resultat d’actuar de manera destructiva, enlloc de constructiva. També vaig pensar en altres exemples que poden traslladar-se a la vida quotidiana, com l’enveja. Per tant he vist que trobar una sortida constructiva a allò que sentim i que ens portaria a actuar d’una determinada manera, seria un factor a tenir en compte per millorar el món, parlant en termes genèrics.
Penso aquests mecanismes són una eina molt potent per “descarregar” d’alguna manera allò que sentim, perquè no ens ho guardem a dins. Tal com deia Freud, els mecanismes de defensa són entitats que desenvolupa l’EGO per tal de preservar l’equilibri psicològic.
D’altra banda penso que és difícil quan estàs realment enfadat o t’han fet sentir molt malament no “explotar”. És a dir, ser capaç de dir vaig a córrer així m’oblidaré de tot una estona, en un estat d’ira potent és difícil. Si tots poguéssim tenir un moment de claredat quan estem realment ofuscats per qualsevol dels ítems tractats a la pràctica i d’altres, evitaríem molts malestars i desastres. És a dir evitaríem actuar d’una manera irracional i que segurament després ens avergonyiríem.
Abans de fer la pràctica no m’havia parat a pensar la quantitat de recursos que tenim els humans per tal de protegir-nos d’experiències doloroses o situacions que ens costa afrontar.
Per tant és important que cadascú trobi un mecanisme de sortida a allò que sent i que no el deixaria actuar amb normalitat. Jo per exemple quan estic agobiada o m’he enfadat amb algú necessito ballar. Quan acabo de ballar em sento realment bé.
Per a més informació:
http://www.youtube.com/watch?v=TTrSmCKfIrM&feature=related (video mecanismes de defensa)
