PRÀCTICA 3- DISTORSIONS COGNITIVES

Una mica d’història:

W.Wund i W.James (S.XIX) són dos autors complementaris ja que consideraven que la psicologia servia per estudiar els estats de consciència. El primer intenta entendre de què estava feta la ment (Estructuralisme) i el segon, com funciona la ment (Funcionalisme).

Amb J.Watson (S.XX) s’inicia un canvi radical al plantejar que la psicologia no es pot ocupar dels estats de consciència. Llavors postula la idea de que ens hem de fixar en la conducta observable i es funda el plantejament conductista on tot el que quedava dins la caixa negra, la ment, no es podia estudiar. Per tant s’ignoren les activitats mentals i el que realment interessa és la conducta de les persones.

En aquest corrent destaquem la figura de I. Paulov que impulsa el condicionament clàssic (E-R)à Estimul-resposta. I la de B.F. Skinner que va ser el fundador del condicionament operant i va fer experiments amb la caixa d’Skinner: (E-R-C).

Més endavant, a la segona meitat del S.XX, el conductisme radical va evolucionar i es va acceptar que la psicologia podia intervenir en accions de la ment, ens processos mentals. Això dona lloc al Cognitivisme. (E-O-R-C) on O=organisme. Es considera que la persona és un organisme amb capacitat de decidir quina resposta dona a determinats estímuls.

L’òptica cognitivista és la que més s’utilitza. El seu plantejament acull també el plantejament anterior i li afegeix un cert grau de riquesa/complexitat.

Els autors més importants en aquest camp són: 

Albert Ellis (TREC): Teràpia racional emotiva conductual i Aron T. Beck (TC): Teràpia cognitiva.

Aquestes teràpies servien per detectar els pensaments desajustats (DISTORSIONS COGNITIVES) i així poder canviar aquesta forma de pensar per una altra.

Aquests autors, afegeixen a la definició de psicologia, la conducta no observable i l’esquema cognitiu és de la següent manera:

-Esdeveniment activador

-Pensaments i creences

-Conseqüències emocionals i conductuals.

Les distorsions cognitives són esquemes equivocats d’interpretar els fets que generen múltiples conseqüències. El que volen quests psicòlegs és analitzar i canviar els pensaments que poden tenir conseqüències negatives que afectaran al nostre estat d’ànim i en el nostre comportament i no només a nosaltres, sinó que a les persones del nostre entorn també.

Aquests autors, detecten els tipus de pensaments desajustats i en fan una classificació:

1.Generalització excessiva

2.Abstracció selectiva

3.Polarització o pensament tot o res

4.Desqualificació d’allò positiu

5.Lectura del pensament

6.Endevinar el futur

7.Magnificació i minimització

8.Raonament emocional

9.Etiquetar erròniament

10.Autoinculpació

11.Personalització

12.Imperatiu categòric

PRÀCTICA

En  aquesta pràctica, es tractava de posar dos exemples de cada tipus de distorsió cognitiva. El l meu grup està format per: Melissa Casado, Khaoula Chentouf i jo mateixa, Laura Albó.

1.Generalització excessiva

a. En Joan em va deixar, en Josep també. Tots els homes em deixaran!

b. Tots els catalans són iguals, garrepes, treballen molt...

2.Abstació selectiva

a. He tret un 9 a l’examen, però si hagués contestat bé aquella pregunta, tindria un 10. Sóc tonta.

b. Prepares les maletes per anar de viatge i quan ja no pots tornar a casa t’adones que t’has deixat les ulleres que t’agraden i durant totes les vacances només penses amb aquelles ulleres i no en que en tens unes altres i que hi veus igual.

3. Polarització o pensament tot o res

a. Sempre caic malament a la gent, tots em miren de mala manera.

b. Ningú m’entén, no saben com em sento ni pel que estic passant.

4. Desqualificació d’allò positiu

a. He tret molt bona nota del treball, però ha sigut perquè el tribunal no era tant exigent com el dels altres grups.

b. Tothom em diu que he sortit molt bé a la foto, però això és perquè anava molt maquillada i la fotografia està retocada.

5. Lectura del pensament

a. Estàs parlant amb una altra persona i contínuament penses que el que li estàs explicant l’avorreix i quan et diu que t’està escoltant tu penses que t’ho diu per quedar bé i que s’avorreix igualment.

b. Fas un regal i penses que no li ha agradat de cap manera, per més vegades que t’hagi dit que sí.

6. Endevinar el futur

a. No cal que el convidi a la festa perquè ja se que trobarà alguna excusa i que no vindrà.

b. No cal que vagi a mirar roba perquè ja se que no trobaré res.

7. Magnificació i minimització

a. Aquell noi m’ha mirat a classe, segur que li agrado.

b. El meu amic i jo ens hem enfadat. M’ha regalat una rosa i m’ha demanat perdó, però segur que això ho fa amb totes.

8. Raonament emocional

a. Avui me aixecat de mal humor, val més que no vagi a la festa perquè m’avorriré molt i no tinc ganes de res.

b. Avui estic molt contenta i decideixo no anar a classe, perquè m’amargaré el dia si vaig a aquella classe que no m’agrada gens.

9. Etiquetar erròniament

a. Aquella noia ha passat pel meu costat, m’ha mirat i no m’ha saludat. És una antipàtica.

b. Tenia molta set i el meu company que tenia aigual no me n’ha donat. És un egoista.

10. Autoinculpació

a. Si no l’hagués castigat, no hauria sortit sense el meu permís i no hauria pujat a aquell cotxe on va tenir l’accident. Tot és culpa meva.

b. Si apart de posar el despertador, hagués posat l’alarma del mòbil, no m’hagués adormit i hauria arribat a temps a l’entrevista de feina.

11.Personalització

a. He somiat que el meu germà perdia el partit. Això passa i penso que és perquè jo ho he somiat.

b. Vaig convèncer-la perquè anés a la festa on va conèixer al seu novio. Gràcies a mi, té xicot.

12. Imperatiu categòric

a. Una mare que creu que la seva obligació és fer sempre contents als seus fills

b. Obligació de trucar al xicot cada dia abans d’anar a dormir, en tinguis ganes o no.

REFLEXIÓ PERSONAL

Gràcies a aquesta pràctica m’he adonat que les distorsions cognitives són comunes entre nosaltres (jo m’he sentit identificada en algunes) , però que si es porten a l’extrem poden desembocar en una depressió o fins i tot en greus patologies. També he entès comportaments d’algunes de les meves amigues que abans no entenia. És per això que trobo que és important conèixer ,encara que m’agradaria aprofundir més en el tema, les diferents distorsions cognitives per tal de poder ajudar en un futur a persones puguin arribar a desenvolupar greus patologies a causa de portar a l’extrem alguna distorsió. Tal com el professor va explicar, aquestes distorsions generen conseqüències negatives que evidentment condicionaran la vida de la persona afectada, però també la de persones del seu entorn, com la família o amics.

El que realment em crida l’atenció és com sorgeixen aquestes distorsions, on es troba l’origen? Com s’han creat? I com és que les persones ens deixem envair per aquestes fins al punt d’acabar deprimits o amb una vida que no volem. Crec que dins una distorsió cognitiva podem trobar-hi diferents graus, m’explico, no és el mateix suspendre un examen i pensar que el pròxim cop t’hi esforçaràs més per tal de que no torni a passar, que suspendre’l i no sortir de casa i no fer res més que estudiar per tal d’aprovar en el següent. Per tant crec que hauríem de mirar el món amb uns altre ulls, intentar que l’esdeveniment activador no afectés negativament als nostres pensaments o creences per tal de que no es produïssin conseqüències emocionals i conductuals negatives per a nosaltres.