PRÀCTICA 8- CAUSALITAT CIRCULAR

INTRODUCCIÓ_______________________________________________________________

Amb aquesta pràctica encetem un nou enfocament, l’anomenat enfocament sistèmic, que trenca totalment amb algunes idees que havíem vist fins ara. La resta d’enfocaments es centraven en l’individu (la seva dinàmica interna, les seves necessitats, els estímuls que rebia...) a més, en cas que la persona patís una malaltia calia tractar-lo a ell i prou.

L’enfocament sistèmic diu que tots som elements conjunts, és a dir que formem part d’un conjunt i totes les persones estem connectades amb persones del nostre entorn més proper. Tots formem part d’un sistema conjunt en interacció.

Element individual à element grupal

Aquesta és una idea de que l’individu sol no existeix, sió que estem sempre en context i que en aquest context hi ha relacions es va començar a considerar en psicologia a mitjans dels segle XX, anys 50.

Dins aquestes xarxes, sistemes o contextos de relacions en podem trobar de dos tipus: relacions saludables (aquelles que interessa fomentar) i relacions “insalubles” (ens generen malaltia, ens molesten, afecten i cal abolir).

La conseqüència des del punt de vista sistèmic és que no es considera que la persona tingui el problema. Únicament presenta símptomes, pistes de que està patint alguna cosa i això a la vegada, donarà pistes als sistèmics de en quin tipus de xarxa o sistema es troba la persona en qüestió. Pels sistèmics cal entendre la xarxa, no a la persona. No hi ha persones malaltes, hi ha sistemes insalubles. Ara s’intenta esbrinar com funciona el sistema, no el perquè.

Anem a comentar algunes idees amb les que aquest enfocament trenca amb idees que es tenien fins llavors:

Primer de tot, anomenen pacients identificats (P.I) a l’indicador d’insalublitat del sistema, posem per exemple un pacient deprimit. El terapeuta sistèmic no només tractarà a aquesta persona sinó que reunirà a tota la família o sistemes que cregui necessaris tractar per tal de fer al sistema saludable i “curar” així al pacient identificat.

Per altra banda, eliminen del seu plantejament la relació causa efecte Aà B i passem a considerar la causalitat circular. Això va suposar un canvi de mentalitat important ja que fins llavors en psicologia s’indagava sobre la causa per tractar o millorar l’efecte. Amb la consideració de la causalitat circular dels sistèmics, no es pot arribar a conèixer la causa exacta del comportament humà, ja que ens trobem davant d’un cercle viciós o cercle que es mossega la cua (per posar un exemple: què és primer, l’ou o la gallina?). A més a més, el comportament humà pot ser causa i conseqüència diuen els sistèmics.

Els sistèmics també afirmen que no solament no es pot arribar a la causa exacte de perquè les persones es comporten d’una determinada manera sinó que també es pot donar el cas que la causa hagi desaparegut, però l’efecte continuï present (un dia a la nit vas engegar el mòbil per una urgència i ara totes les nits tens el mòbil obert). Per tant és diu que mai es podrà arribar a saber la causa exacte d’un esdeveniment, o d’un comportament humà ja que hi ha infinites possibles causes.

Per tant recalco que des del punt de vista d’aquest enfocament:

-no hi ha manera d’arribar a la causa

-tot pot ser causa i conseqüència a la vegada

-No és vàlida la idea d’arribar a la causa per poder tenir una influència sobre l’efecte.

Tal i com veiem estem davant d’un enfocament totalment revolucionari. Un enfocament que té molt en compte el concepte anomenat iatrogenia en medicina. Si l’apliquem en psicologia implica que la intervenció del professional de la psicologia no és un factor inòcuu ni pel pacient ni pel sistema, sinó que la presencia o absència de tractament té algun efecte sobre el sistema. És per això important fer constants avaluacions dels instruments utilitzats en psicologia.

El professor va parlar-nos de Gregory Bateson(1), un antropòleg que va tenir molta influència en psicologia. Gràcies a les seves investigacions va adonar-se que tribus indígenes tenien pautes de comportament aplicables a la nostra cultura. Aquestes pautes són:

-Relació simètrica on diversos elements del sistema interactuen de forma semblant. De forma ascendent o en escala de manera que una conducta doni peu a que una altra s’incrementi o de forma descendent/desescalada.

Aquest tipus de relació pot ser constructiva o destructiva

-Relació Complementaria on diversos elements del sistema interactuen de forma diferent.

Aquest tipus de relació també pot ser constructiva o destructiva.

Pels sistèmics és igual la causa o qui ha començat primer, el que interessa és intervenir i frenar el mal funcionament del sistema. Tal com va dir el professor a classe: “No canviar de parella de ball sinó canviar el ball de la parella”.

PRÀCTICA____________________________________________________________________

En aquesta pràctica realitzada juntament amb la Melissa Casado i l’Alexandra Chacón es tracta d’elaborar un exemple de cada tipus de relació i de cada factor (constructiu o destructiu). Que el cercle pugui acabar o començar en qualsevol punt. Vegem a continuació els esquemes duts a terme:

REFLEXIÓ___________________________________________________________________

He de dir que em va semblar molt interessant l’enfocament sistèmic de la mateixa manera que penso que l’he de tenir en compte quan en un futur realitzi la meva tasca de psicòloga. Estic d’acord en que moltes vegades tot és més que la suma de les parts, tal i com postula l’enfocament sistèmic posant en primer pla l’estudi de les interaccions entre les parts i també entre les parts i el seu entorn.

Penso que tal i com el professor va comentar, es pot comparar el comportament de les persones amb el funcionament de les peces d’un rellotge. Totes les peces d’un rellotge estan encaixades a la perfecció, igual que les peces d’un trencaclosques per posar un altre exemple. Les peces funcionen conjuntament per acabar donant com a resultat un bon funcionament de l’aparell. Un cop mous una peça, encara que sigui la més petita, el funcionament del rellotge es veurà afectat. Això ho traslladem al comportament humà. En les nostres relacions o sistemes en els quals ens desenvolupem tots som una peça del conjunt. Amb això vull dir que al fer una acció que afecti a una peça ( a una persona del sistema, no cal que siguem nosaltres mateixos) afectarem a tot el sistema en qüestió. De la mateixa manera que la intervenció pot ser amb una peça que no tingui el problema, però que al intervenir-hi el sistema canviï un altre cop i torni al bon funcionament inicial. Penso que aquest és un bon exemple per acabar d’arrodonir el que els sistèmics volen expressar.

Penso que moltes vegades ens comportem d’una manera amb unes persones i d’una altra amb unes altres o tenim diferents comportaments en ambients diversos. No ens comportem de la mateixa manera a classe que quan anem a la discoteca. O potser ens mostrem d’una manera davant els nostres pares i amb els amics som o volem ser o ens inciten a ser de manera diferent. Aquest penso que és un aspecte interessant a tenir en compte. Tal com un dia va dir l’Ernest Luz a classe, cadascú té diferents personalitats. És per això que em sembla interessant quan un individu en concret té un problema, no només centrar-se en ell sinó tal i com fa l’enfocament sistèmic, fer teràpia o intervenir en les seves relacions, en els diferents sistemes on es desenvolupa l’individu en qüestió.

He de comentar que va cridar-me l’atenció que el fet de si jo vull fer alguna cosa que afecti a algú en concret, no m’he de centrar només amb ell, sinó que puc intervenir en persones importants del seu entorn i allò l’afectarà igualment a ell. D’aquesta manera és lògic entendre el que he comentat unes línees més amunt, que es pugui fer teràpia sense que la persona en qüestió estigui present. Tot i això he de dir que em sembla curiós.

Estic d’acord en què la persona és influïda pel grup igualment que per l’ambient i l’entorn però crec que segueix essent important no oblidar-se que cadascú interioritza les coses a la seva manera i li afecten diferent. Llavors en què ens centrem? En l’individu que presenta el problema? En els diferents sistemes on estableix relacions? En l’ambient?

Personalment penso que s’ha de tenir en compte tot en la seva justa mesura, és per això que aquest enfocament em va semblar de gran utilitat, però no hem d’oblidar-nos de la manera com cadascú interioritza el que li passa.

Finalment vull posar un exemple per si no m’he acabat d’explicar bé i no s’entén el que penso sobre aquest enfocament. L’exemple és d’una persona anorèxica. Pot ser que una noia estigui grassoneta però no li doni importància fins que un dia les seves amigues comencen a dir-li que està grassa, que així no agradarà als nois, etc. Ella pot deixar-se influenciar i tot això en el pitjor dels casos pot acabar en l’anorèxia d’aquesta noia. Per altra banda posem el mateix cas però que els comentaris que li fan les amigues a la noia grassoneta no li afecten i fa un gir al seu cercle d’amistats i no té perquè acabar en anorèxia.

En aquest exemple veiem que l’ambient és un factor important, però la manera com la persona assumeix el que diu l’ambient també és fonamental. Per tant a l’hora de tractar a un pacient caldrà saber sobre les seves relacions amb altres individus i com es desenvolupa dins aquests sistemes, però també com es comunica i rep el que li diuen.

També vull comentar que fent la pràctica ens era més senzill trobar exemples de relacions destructives que de constructives. Sembla que les destructives són més quotidianes. Un exemple molt clar és la discussió de parella. Un comença i l’altre encara li vol fer mes mal, llavors l’altre també vol posar-se al seu nivell i així es va construint una escala que pot arribar a ser infinita igual que les conseqüències d’aquest tipus de relacions. Un fa més que l’altre i l’altre fa més que el primer, etc... Quan arribes en aquest punt ja no saps quina és la causa o és molt difícil de determinar, per tant tal i com pensen els sistèmics: tallem el problema deixant de banda quina sigui la causa, el que ens interessa és deixar de banda aquesta sensació de malestar i aconseguir un sistema saludable.

PER SABER-NE MÉS:

(1)    http://www.campodepsicologia.com/cdp83.htm Per saber més sobre G. Bateson